I la primera cosa que se m'ha passat pel cap, dels millors records que tinc quan era petit, rient-me sol quan escoltava els acudits de L'Eugenio. Cómic Català que és mort, però que tenia un humor únic que sempre quedarà, molt particular, molt irònic, molt absurd, molt Eugenio.. sempre utilitzava jocs de paraules, sempre rient-se de tot i de tothom però suaument, fàcil i difícil, amb tòpics i no tan tòpics, català i castellà, seriosament però amb molta gràcia... tan seus eren els acudits, i tan bo em semblava interpretant, que quan no els explicava ell, no era el mateix.
Tots els que em coneixen saben que també soc molt especial amb l'humor i sé que en part li dec a ell, aquest és el meu petit homenatge al riure:
No hay comentarios:
Publicar un comentario