Cada dia més

Hola!

He tardat dies en tornar a escriure, sempre busques les paraules però mai les trobes, sempre pensant però no em parava a reflexar-ho... Quin ritme de vida!!!!

Sempre ho penso... val la pena? Els dies tenen 25 hores, els espais es redueixen, els universos es multipliquen i els silencis tornen a cridar. A vegades busco fer i ser, a vegades observar i sentir..

Quin és el meu equilibri? I de la gent que estimo? I de les meves aspiracions? No deixaré de pensar que aquest punt és una de les gràcies de la vida, trobar el punt mig entre la teva forma de ser, el que vols, el que volen, el que voldràs, el que vindrà i el que simplement serà...

Ultimament he descobert (i estic descobrint) unes persones increibles, estic visquent una experiència molt enriquidora a la universitat pel repte que em suposa, hem començat un projecte en l'educació amb aire de 'canviar el món', estic passant una época molt bona amb la Nira i em dona la sensació que en general vull més... Soc Feliç i vull continuar descobrint, vull continuar sentint i compartint noves experiències que no sé ni descriure... difícil d'entendre la contradicció, oi?

Cada dia és important!! No és un pes per a mi, és una oportunitat, sencillament sé que és una sort que tingui tant al meu abast i vull potenciar-ho al màxim... però exactament aquest fet és el que m'impedeix a vegades gaudir-ho del tot, és aquest fet el que m'impedeix sentar-me 5 minuts per deixar gaudir la meva ànima i escoltar el meu cor bategar, és aquest fet el que m'impedeix escriure davant l'ordinador per transmetre-ho en paraules...

Cada dia més, cada dia menys...